Passats alguns dies del retorn, les imatges de l’estada a Rússia es van dispersant en la memòria.
El desig de contribuir al relat de vida de la Natàlia
se’m fa present. Ens hi hem, ni que sigui fugaçament, acostat?
M’adono que només puc intuir com ha anat
vivint cada moment i cada experiència. Més que paraules, necessitaria un
alfabet de sensacions per expressar aquesta intuïció.
 |
| Natàlia a Krasny Bor, agost 2013 |
Queda la vivència feta record, impresa en
paraules i imatges, que potser, així ho
espero, ajudarà a construir una identitat.
En aquesta abraçada, m’agrada imaginar que la Natàlia
fa seu aquest espai d’infantesa i abraça la nena que va ser i que, a vegades, voldria
retrobar.
