diumenge, 1 de setembre del 2013

El puzle del viatge

Passats alguns dies del retorn,  les imatges de l’estada  a Rússia es van dispersant en la memòria.
El desig de contribuir al relat de vida de la Natàlia se’m fa present.  Ens hi hem, ni que sigui fugaçament, acostat?
M’adono que només puc intuir com ha anat vivint cada moment i cada experiència. Més que paraules, necessitaria un alfabet de sensacions per expressar aquesta intuïció.

Natàlia a Krasny Bor, agost 2013
Queda la vivència feta record, impresa en paraules i imatges,  que potser, així ho espero, ajudarà a construir una identitat.
En aquesta abraçada, m’agrada imaginar que la Natàlia fa seu aquest espai d’infantesa i abraça la nena que va ser i que, a vegades, voldria retrobar.  

dissabte, 24 d’agost del 2013

Moscou i Tolstoi

Aquest darrer matí l'Amrita i la Natàlia han preferit gaudir de TV i aparells electrònics, mentre l'Imma i jo hem decidit visitar la casa de Tolstoi a Moscou. El nostre apartament és prop de la parada de metro Maiakovski. Amb només un transbord ens hem plantat al barri on vivia Tolstoi.
Maiakovski
Plataforma del metro
Allí hem vist l'Església dels Teixidors que freqüentaven Tolstoi i la seva família quan eren a Moscou. Dins hem presenciat alhora un bateig d'un nadó i un funeral d'una dona gran i de cos present (la vida segueix el seu curs i es recicla).
Església dels Teixidors
Bateig


La casa de Moscou de Tolstoi és de fusta, té dues plantes i un gran jardí. Es conserva com estava quan hi va viure durants els hiverns de 1882 a 1901. Allí rebia entre d'altres a: Txekhov, Gorki, Rimski-Korsakov i Rashmaninov


En el seu escritori, amb les potes de la cadira retallades per acostar-se més al paper, va escriure vàries obres com l'extensa novel·la "Resurrecció".


Vaig comprar el gros volum del diari de la seva dona Sofia. Ella descriu la seva vida amb Tolstoi des del casament (1862) fins la mort de l'escriptor (1910) i més enllà, vivint la Revolució Russa i la Guerra Civil, fins la seva pròpia mort el 1919. Va arribar a tenir 13 fills, però quatre van morir infants. Estimava Tolstoi, però tenia força discrepàncies amb l'idealista marit. Ella havia de fer-se càrrec de tot: la hisenda i l'economia familiar, l'educació dels fills, reescriure i posar en net tots els escrits de Tolstoi, etc. Espero poder llegir tota la versió anglesa per entendre millor els fets i la vida social d'aquell temps i la vida de la família Tolstoi.









dijous, 22 d’agost del 2013

Vysokoe i retorn a Moscou

Hem passat dos dies a Vysokoe, prop d'Smolensk. Allí hem fugit del brogit de la ciutat, ja que està situat en plena campinya, al SE d'Smolensk i també prop del riu Dnieper. Es tracta d'un resort amb 14 cases de fusta, restaurant i piscina.

 

Des d'allí hem fet dues excursions. Una al riu Dnieper on hi havia pescadors vestits de camuflatge i l'altre en direcció a un llac on no hem arribat, però hem vist un veïnat de cases de camp amb horts i fruiters molt ben arrenjats. Força diferent del poble que envolta el resort, brut i polsegós.            
 

Pel matí hem agafat novament el tren, aquest cop les 6 hores cap a Moscou. Al vespre, després d'allotjar-nos a un apartament amb millor pinta del que havíem tinguta a Moscou abans, hem visitat el barri de l'Arbat, ple de dibuixants i pintors com al final de les Rambles. Demà a la tarda tornada!!

Excursió, piscina i dinar


Ahir vam anar d'excursió i després de caminar una hora, una senyora ens va regalar unes pomes de l'arbre.



 i un veí ens va regalar uns tomàquets. També ens va explicar com s'arribava al llac.

Després vam anar al nostre bungalow. Els meus pares em van obligar a anar a la piscina, on em vaig divertir moltíssim.
La meva germana va fer d'entrenadora meva i de la mare. El pare també  va nedar. Després ens vam banyar tots.

Més tard vam fer un dinar amb els tomàquets, tonyina, pa i l'embotit que duiem d'Organyà. De postres les pomes i raïm.

Descompressió!

Dos dies de descompressió a un càmping (клуь отел)   a uns 15 km d'Smolensk. Ens hi porta l'Oleg, el nostre taxista de confiança, que ens ensenya un formiguer gegant de formigues mossegadores, un paisatge d'estanys verds i un munt de fotos al mòbil amb motos diverses i noies.  L'Amrita no para de dir que el trobarà a faltar...



El càmping, clarament per a russos tirant a rics, resulta ser un "bluf", però decidim treure'n partit. Explorem una mica i , a part de l'allotjament, molt bufonet i força ben equipat, veiem que podem fer alguna sortideta (estany, riu), jugar al billar i remullar-nos a la piscina (el millor)...






No ens agrada ni gota el restaurant, però a canvi el vigilant, Victor, és un rus amb cara de boníssima persona,  desdentegat,  amo d'un gos negre que es  fa amic de l'Amrita només arribar. En Víctor sembla content que li preguntem coses i ens indica amb profusió de detalls com arribar al riu. Com que debem fer cara de no entendre ni papa el pobre ens segueix, discretament a uns 50 metres, per si ens perdem.... Em jugo alguna cosa que ha sabut que al matí ens hem perdut, quan ens ha vist arribar suats i empolsagats, arrossegant les nenes afamades i malhumorades.  A part del Víctor, coneixem la noieta que es fa càrrec del  taulell d'una botigueta a mig camí entre vagó de tren i caravana, rovellat i atrotinat. Ens despatxa decidida el pa, iogurt i llet fresca i no es talla a l'hora de demanar-nos monedes espanyoles per a la seva coll·lecció.


El llogarret a tocar de l'Hotel Club on ens allotgem és un conjunt de cases espigolades construïdes amb materials senzills, amb horts  desendreçats, de carrers empolsinats, sense asfaltar, de sorra fina. Passejant-hi, sento inquietud. Ni un sol gest de les nostres salutacions sembla impactar en els rostres de la poca gent amb què ens topem.  Algun gos escardalenc ens lladra i sentim no gaire lluny la rebequeria d'un nen i els renys d'una àvia.  Un noiet passa rabent amb la bici. Va descalç; em quedo amb les ganes d'un somriure. Al poble no hi ha església, ni escola ni botiga. Només la botigueta trista de la col·leccionista de monedes.

Quan tornem al bungalow veiem un camp de cols, però no gosem a agafar-ne cap. La Natàlia somnia amb una amanida de col crua, pastanaga i ceba, ben amanida amb mahonesa.

dimecres, 21 d’agost del 2013

Imatges dilluns a Smolensk




Al parc de l'orfenat pel mati

Dinant al migdia a l'Anec Mandarí

Sobre el riu Dnieper a Krasni bor
El riu Dnieper a Smolensk, tornant 



A l'orfenat de Krasny Bor

Avui hem anat a l'orfenat amb un taxi. Quan estàvem anant per un caminet hem vist tot de nens i nenes amb dues cuidadores. Aquells nens ens miraven amb cara d'il·lusió. Potser es pensaven que  els anavem adoptar. ..
                                         A l'oficina,  ens han acollit molt bé. Quan ha entrat  la directora, he pensat que aquella cara em sonava.  Li hem dit el  meu nom, m'ha recordat i m'ha fet una abraçada. Li hem  ensenyat unes fotos i ella deia "наша малинка Натажа"  (la nostra petita Nataixa). Hem preguntat si tenia més fotografies meves.  Llavors ha tret un àlbum i n'hem trobat tres: de quan jo tenia uns 2 o 3 anys i una amb uns 4anys. Vaig sentir alegria de veure-les.
 Els pares han preguntat amb quants anys vaig arribar a Krasny  Bor i ens ha dit que amb 2 anys. Ens han ensenyat on jo menjava i jugava. Allí, una que havia estat una deles meves cuidadores, Marina, m'ha reconegut, però jo no.



Més tard han fet venir una cuidadora que em recordava molt; esdiu Gal·la.  També l'he reconeguda  i ens hem abraçat.

Passejant pel parc he vist que havia canviat molt. No m'ho esperava. He trobat a faltar els tobogans, eren el meu joc preferit.



Пака.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Pinyes i pedra

Des del restaurant Mandarin rus d'Smolensk, després d'un dinar lleuger i bo...


La prosperitat econòmica, en forma de cultura occidental globalitzadora, sembla haver arribat a Smolensk. Una part de la ciutat està del tot renovada: voreres i calçades, accessos, façanes d'edificis acabades de pintar, nous hotels confortables i gairebé luxosos, restaurants de menjar ràpid. Per tot obrers  treballant, fins i tot en diumenge, per acabar nous ponts sobre el Nieper i arranjar les vores del riu, fins ara impracticables. Els jardins estan primorosament cuidats.

Queda molt enrera l'ambient trist i desangelat d'hotels com el Rossia, escrostonat, amb l'olor de moqueta vella que se't fica al nas.... La Natàlia, com era d'esperar, no n'ha volgut saber res, tot i ser allí, en una de les decrèpites habitacions, on vam fer els primers passos com a família.

Hotel Rossia








Avui Smolensk, almenys la part renovada,  és "brillant i  moderna", a ritme de música anglosaxona i joves que roden amb skate i sopen al Макдоналдс.

Intueixo un altre Smolensk. Vist en les cues de les parades d'autobús. Homes grans que deambulen  de nit  fent tentines,  dones arrugades d'ulls clars que murmuren,  la noieta embarassada arraulida en un racó del camí de la catedral i algun xavalet de peus bruts jugant tot sol.










Aquest matí A Krasny Bor ens han rebut amb els braços oberts i hem revisitat espais, olors i sensacions que teníem ben endins en la memòria. Però aquesta és la història principal de la Natàlia i li deixo a ella....


Amb la directora i una de les cuidadores, Gala.



Un record per guardar: les pinyes i la pedra.


diumenge, 18 d’agost del 2013

Diumenge a Smolensk (la Catedral)

Visita a la Catedral de Smolensk, dalt d'un turó, durant l'ofici de diumenge. Cançons religioses amb veus greus de bariton dels popes acompanyats per les agudes de les feligreses . Recorden les sentides en les misses a Sant Egidi. Al rite rus, moltes persignacions i petons a les icones. Les dones, cobertes amb mantellines, fent silenciosa cua per besar la venerada Verge d'Smolensk. Nosaltres impressionats per l'espiritualitat i fervor també seguim la seva pràctica.
Més tard, la Natàlia adquireix una icona de la Verge a la sacristia.

A fora, sol esclatant i cel blau que arriba a difuminar el color blau de la inmensa església coronada per cinc cúpules que s'albiren des de tota la ciutat.
                        

Demà anirem a l'orfanat "Krasny bor" on vam conèixer la Natàlia. Els hem escrit força e-mails(en rus) per autoritzar la visita, però sense resposta. Esperem entrar-hi. Per cert, ens hem d'entendre sempre en rus a tot arreu, inclús a hotels, restaurants, trens, etc. A més s'adrecen a nosaltres, incluida l'Amrita, sempre en rus.

Diumenge a Smolensk


A Novodevitxi, prop de Moscou, hem va recollir la limusina


Avui hem anat al parc d'atraccions d'Smolensk: els pares, la meva germana i jo. Hem pujat als autoxocs, al barco i la petixna giratòria.



Pel matí hem entrat a la catedral i  he posat una espelma  a la Verge de Smolensk.


A una plaça del centre hem fet una foto amb aquest cérvol de metall.

dissabte, 17 d’agost del 2013

De Moscou a Smolensk

Comiat de Moscou amb la visita del "Kremlin" (recinte fortificat origen de la ciutat). A l'interior es troben les esglésies on coronaven i enterraven els tsars. Actualment, aquestes joies d'edificis comparteixen espai amb els òrgans de govern, com el Parlament, el Senat i del govern Putin.
Aquestes catedrals ens han impressionat per les seves cúpules, i les icones dels seus interiors, malgrat l'empatx que representa contemplar-los en sèrie.
Pel matí hem agafat el tren cap a Smolensk. Han estat 6 hores de viatge que han convertit el nostre compartiment en saló de lectura, menjador, casino de joc de cartes, dormitori i, fins i tot, saló de bellesa.
 

Per fi arribem a Smolensk. A l'hotel reservat hi havia overbooking. Després de canviar d'hotel  hem passejat per la tranquil·la ciutat, molt renovada de pintura, més modernitzada i molt més agradable que fa 10 anys. Hem contemplat els carrers i parcs coneguts i sopat a gust a un excel·lent restaurant self-service, molt ben decorat a la rusa, que ocupa el lloc d'un antic restaurant italià on solíem anar. Demà diumenge, que en rus és diu " Воскресенье" i significa "resurrecció" anirem a l''ofici a la Catedral (l'església alta al fons de la foto)
До свидания.





divendres, 16 d’agost del 2013

Per saber més coses meves

                                                     
 -Quan estàvem a l'avió i vam veure el paisatge vaig dir: No m'imaginava tan de verd!!!!!

- Quan tornàvem de passejar vaig dir: Ja sé per què m'agrada tan la Pepsi i el Nestea!! A tot arrer n'hi ha anuncis. Potser en prenia de petita....



- Amb el menjar, els russos són molt detallistes, vull dir que ho decoren tot molt. A mi m'agrada servir el menjar de manera elegant, decorar els voltants del plat i posar els tovallons al got.

- L'idioma rus em sona i l'estic aprenent a llegir. No és tan difícil com em pensava. La mare me l'està ensenyant i, de pas, n'està aprenent. Unes paraules que m'agraden són: Наталия, собака, ...



- Els metros de Moscou van molt ràpid, cada pocs segons en passa un. Les decoracions del metro són molt boniques; em fan pensar en entrades de palaus. A les sortides, hi ha tot de paradetes minúscules de roba, menjar, joies, ulleres de sol, revistes i diaris, caramels i gominoles, souvenirs, roba interior, bolsos, et. Semblen un mercat. A mi se me'n van els ulls i els pares no em deixen comprar.


до свидания!


 

dijous, 15 d’agost del 2013

Sant Basili i jo




Ahir vam anar a veure l’església de Sant Basili. Vam visitar-la per dins i em va agradar moltíssim. Uns nois que cantaven ho feien molt bé  i vam comprar el CD de música coral i tradicional. A casa l'escoltarem

dimecres, 14 d’agost del 2013

Dinar rus i Moscou-Hyderabad

Avui hem dinat a un restaurant prop de la Plaça Roja. L'Amrita ens mostra que hem menjat d'entrada: "Amanida", russa, és clar, i "Borstx", típica sopa de remolatxa. De veure suc "Mors", un tipus de fruites del bosc.

També hem posat davant del globus de la terra controlat per Sant Jordi (patró de Moscou). Fa 10 anys, l'Imma i jo vam ser aquí i vam fer-nos una foto davant del mapa on apareixia Hyderabad, la ciutat de l'Amrita. Trobar escrit Hyderabad a Moscou aleshores ens va emocionar. Ho vam viure com un senyal que finalment seríem amb totes dues filles.




Sobre el riu Moskva

Avui, després de caminar pel centre de Moscou (plaça Roja, Sant Basili, Kitai Gorod) i fer compres a un kiosk (en rus) per esmorzar a dependenta amb posat de mal geni. Per tant, al vespre hem decidit comprar a un super, on cal menys saber bé el rus parlat i evitem cares malhumorades.
Després de dinar, i seguir patejant-nos la ciutat, ens han tret aquesta foto sobre el pont del riu de camí a la Catedral. Al fons podeu veure el "Kremlin".

També, i ja és casualitat!, hem topat pel camí amb personatges històrics de Rússia: amb els mateixos Lenin, Stalin i el tsar Nicolau II


До свидания!